Mínims examen aparell circulatori: sort a tots
- Components de l'aparell circulatori.
- Components dels sistema circulatori sanguini.
- Funcions del sistema circulatori sanguini.
- Components de la sang.
- Funcions de la sang.
- El cor: aurícules, ventricles, vàlvules i artèries i venes que ixen i entren en ell.
- Cicle cardíac: Diàstole general; Sístole auricular; Sístole ventricular.
- El recorregut d'un glóbul roig per tota la circulació sanguínea des de que ix per ventricle dret fins a tornar al mateix lloc. Recorregut de la circulació menor i de la circulació major.
- Components i funcions del sistema circulatori limfàtic.
- Malalties que afecten a l'aparell circulatori i formes de previndre-les.
NOTA 1.- Baix al laboratori trobareu imatges del circulatori per a estudiar, de part dels vostres companys.
NOTA 2.-El dibuix del cor 4.11 del llibre té errors (artèria pulmonar és blava, poc oxigenada; i on diu vàlv.mitral i vàlv.sigmoides s'han d'intercanviar de puesto. Compareu-lo amb el següent i corrregiu-lo. Amés, podeu estudiar el cor i el circuit sanguini en aquest enllaç:
http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/clicescuela20/contenidosdigitales/programasflash/Conocimiento/Cuerpo/Partes/corazon1.swf
aquest altre per al cicle cardíac:http://premium.enciclonet.com/flash/corazon.swf
i este altre per a la circulació sanguínea, obriu-lo amb l'Internet Explorer o Moztilla Firefox: www.anayainteractiva.com/docs/circulacion_sanguinea.swf
Ecocardiograma: mira com les vàlvules s'obrin i es tanquen; aixó és el que produeix el so del cor (batec)I ací teniu un documental amb imatges reals i tot.
Només un error del video: diu que les venes són més elàstiques i és al revés. Per això necessiten ajuda extra dels músculs i les vàlvules semilunars.
Nefron: unitat funcional del ronyó
Troba-hi l'artèria renal, la vena renal, la càpsula de Bowman, la nansa d'Henle i el conducte col·lector
Solució:
La donació d'òrgans al País Valencià continua en augment
Sanitat destaca, en el Dia del Donant, les intervencions d'alta complexitat que situen La Fe com a hospital de referència
La Conselleria de Sanitat ha informat que la donació d'òrgans al País Valencià s'ha incrementat un 13,5% d'ençà del començament d'enguany i que en aquests cinc mesos s'han realitzat 140 trasplantaments. En total, des de 1995, se n'han realitzat 5.330 —principalment de renals, d'hepàtics, de pulmonars i de cardíacs— gràcies a la donació d'òrgans per part de 2.272 persones.
El balanç inclou la distinció del País Valencià com a «referència en trasplantaments d'òrgans i en les intervencions d'alta complexitat», segons la directora general d'Assistència Sanitària, Marisa Carrera, que s'ha referit a la recent autorització de la Comissió de Trasplantaments perquè l'hospital La Fe realitze, en col·laboració amb la Fundació Pedro Cavadas, el primer trasplantament de cames doble del món. També ha recordat que La Fe va acollir el primer trasplantament bilateral de mans realitzat a una dona en el món, el primer trasplantament de braços per damunt del colze dut a terme a Espanya i el primer trasplantament de cara de l'Estat, que també va ser el primer del món ja que va incloure mandíbula i llengua.
Darrera actualització ( Dimecres, 2 de juny del 2010 17:28 ) El balanç inclou la distinció del País Valencià com a «referència en trasplantaments d'òrgans i en les intervencions d'alta complexitat», segons la directora general d'Assistència Sanitària, Marisa Carrera, que s'ha referit a la recent autorització de la Comissió de Trasplantaments perquè l'hospital La Fe realitze, en col·laboració amb la Fundació Pedro Cavadas, el primer trasplantament de cames doble del món. També ha recordat que La Fe va acollir el primer trasplantament bilateral de mans realitzat a una dona en el món, el primer trasplantament de braços per damunt del colze dut a terme a Espanya i el primer trasplantament de cara de l'Estat, que també va ser el primer del món ja que va incloure mandíbula i llengua.
“Cal pensar un moment en la donació d'òrgans”
Roser Deulofeu, amb un cartell per promocionar la donació d'òrgans. Foto: JUANMA RAMOS.
745 trasplantaments són els que es van fer l'any passat a Catalunya, que es manté al capdavant, a l'Estat, en donacions i trasplantaments. De fet Catalunya va ser pionera a establir un model que més tard es va extrapolar a tot l'Estat. L'organització encarregada de planificar i coordinar l'extracció, la conservació, la distribució i l'intercanvi d'òrgans és l'Organització Catalana de Trasplantaments, que dirigeix la gironina Roser Deulofeu, que també va ser una de les primeres coordinadores que hi va haver a Catalunya.
Baixa la donació d'òrgans però no el nombre de trasplantaments. Com casa això?
Casa perquè el 2004 ja vam veure que les donacions per mort encefàlica eren massa estables per l'èxit dels programes de prevenció d'accidents de trànsit i dels nous plans de salut, com el codi ictus. I com que eren dues de les fonts més importants de donació d'òrgans vam elaborar un pla per estimular-ne de noves.
I quines fonts de donació d'òrgans són les que s'estimulen?
Bàsicament la de donant en viu, per exemple d'un ronyó o un tros de fetge, i el programa de cor aturat.
La donació en viu és més coneguda, però potser no tant el programa de cor aturat.
Es manté artificialment el batec del cor d'una persona que ha tingut un atac de cor i després de fer tot el possible, no se l'ha poguda salvar. Ara la tecnologia permet mantenir el batec cardíac i així aprofitar els òrgans.
La negativa a donar òrgans es produeix en un de cada cinc casos. Per què?
Un 30% dels casos és perquè en vida la persona havia dit que no volia ser donant. Però sovint aquesta és una intenció expressada sense reflexionar-hi seriosament.
O sigui que cal dedicar un moment a pensar en la donació.
S'ha de demanar a la gent que sigui responsable perquè una senzilla expressió com ara “a mi que no em toquin” provocarà que la família interpreti que aquella persona no volia donar els òrgans, i això pot impedir salvar la vida de quatre o cinc persones.
I la resta de negatives, d'on surten?
De familiars de persones que potser en vida no van dir res. Dedueixen que la persona no hauria volgut donar els òrgans. És clar que mai no hi ha mala fe. També hi ha un 30% de negatives per motius molt variats: culturals, personals, religiosos... Però cal insistir que els autèntics protagonistes són el 80% de les persones que diuen que sí.
No obstant això, un dels objectius deu ser reduir la quantitat de negatives.
Un 10% ja seria un nivell òptim. El 2007 vam encarregar un estudi a la UAB sobre què pensava la gent de la donació d'òrgans i la gran sorpresa va ser que la conclusió era que no explicàvem prou bé tot el procés. La gent no coneixia el tema, no el vivia de prop.
I com s'ha de fer perquè la societat senti de prop la donació?
Amb molta informació. L'estudi del qual parlava abans explicava que hem de fer que la donació no aparegui només de manera traumàtica amb motiu de la mort d'un familiar. També hem de fer servir les persones trasplantades perquè expliquin la seva experiència, dur a terme projectes d'informació i d'educació de la societat per augmentar la sensibilitat.
I què s'ha fet?
Formar equips i desplaçar-se pel territori per parlar del tema. Editar i repartir material, pel·lícules... Aprofitar el reclam dels famosos...
Què ens demana als ciutadans?
Que, si tenen dubtes, preguntin. Hem de reduir el nombre de negatives, que és el resultat de no haver-hi pensat. Cal que la família i l'entorn sàpiga que voldríem ser donants. Cal dedicar un moment a pensar en la donació d'òrgans, de la mateixa manera que es pensa en la donació de béns materials quan es fa testament.
Sense oblidar la recompensa emotiva?
Donar és una acció altruista que compensa amb escreix, és un privilegi poder salvar una vida. El trasplantament és l'únic tractament que necessita la societat. Tenim molts bons professionals, però sense la societat no hi ha donants i sense donants no hi ha trasplantaments.
