Xylella fastidiosa es un bacteri que es trasmet emprant una ampla varietat d'insectes com a vectors. Una vegada que afecta al cultiu ja no es pot fer res més que destruir-ho. Provoca el decaïment ràpid i generalitzat de la planta i, en els casos més greus, la seva mort.
Pot atacar més de 200 espècies de plantes, entre les quals destaquen
les oliveres, els ametllers, els cítrics, la vinya i diverses plantes
ornamentals. També se'l coneix com a "L'ébola de les oliveres".
El fastidiós bacteri ha davastat cultius per tota Italia i pel sud de França des de 2013, quan es va començar a estudiar. A Espanya l’alerta i les mesures de vigilància i detecció d’aquest bacteri s’han
intensificat arran de la detecció de Xylella fastidiosa a les Illes
Balears, i també a Alacant. L'any 2013, immediatament després de rebre les primeres notícies de la
presència del bacteri a Itàlia, van començar les actuacions
sobre aquest tema a Espanya, amb prospeccions fitosanitàries a les
Comunitats Autònomes.Això va ser acompanyat d'un reforç dels controls en frontera al material
vegetal procedent de zones amb presència del bacteri, la qual cosa va permetre la detecció el primer brot de Xylella fastidiosa a les Balears, al novembre de 2016.
Al gener de 2017 es va declarar tot el territori d'Illes Balears com a
àrea demarcada. El 20 de gener del 2017, ara fa un any, es va publicar
l'Ordre APM/21/2017, per la qual s'estableixen mesures específiques de
prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa, adoptant la
mesura cautelar de prohibir la sortida de les Illes Balears de tots els
vegetals per a plantació, excepte llavors, de les espècies la
sensibilitat de les quals als ceps europeus i no europees de Xylella
fastidiosa és coneguda, en tant es completin les recerques per conèixer
la presència real del bacteri al territori de les Illes Balears.
A la província d'Alacant la plaga a acabat amb la destrucció preventiva de molts cultius d'atmetllers, en alguns terrenys del 100% del arbres. Però, també perillen els cultius d'oliveres i de cirerers, els quals són també molt imortants a la província. Els agricultors reclamen que les indemnitzacions son molt baixes, dons les pèrdues les superen.
Al juny 2015, es
va aprovar el Pla de Contingència Español, dissenyat pel Ministeri
d’Agricultura, assessorat per experts i en col·laboració amb les
Comunitats Autònomes, complint amb el que es disposa en l'Article 3 bis
de la Decisió comunitària. Aquest Pla té com a principal objectiu “evitar
la introducció i la propagació del bacteri al nostre país, incloent un
Protocol Nacional de Prospeccions per a la detecció precoç, i un
Programa d'Eradicació que recull les mesures que han d'adoptar-se en els
brots detectats”. Segons el Ministeri.
 |
| Olivers talats |
Els veíns afectats es queixen de que la mesura es ineficaç dons si no s'extrauen els arrels, l'arbre rebrota i el bacteri pertisteix. Diuen que només el primer cultiu eliminat s'ha desfet de la plaga.
"Per tant, no s’està intentant acabar amb la malaltia, s’està actuant
lamentablement contra el medi ambient, la biodiversitat (hi ha moltes
varietats d’ametllers autòctons que no es comercialitzen i pràcticament
van a desaparèixer) i contra els agricultors i veïns que vivim en
aquestes terres. . . Els tractaments fitosanitaris que s’estan realitzant tenen un termini de
seguretat de 15 dias, sent altament tòxics per a abelles, animals,
persones i organismes aquàtics, per la qual cosa, les aigües potables
també poden veure’s contaminades en molts llocs. En el meu cas en
concret, que no és un cas aïllat, visc amb la meua família i a part tinc
animals com gossos, gats, gallines, etc." afirma un veí de Benissa (Alacant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada