Aquest bloc està a disposició de qualsevol alumne o persona interesada en la divulgació de les ciències en valencià.
Deixeu les vostres preguntes i dubtes sobre les matèries.
ENTRE TOTS PODEM FER D'AQUEST BLOC UNA BONA EINA DE TREBALL.
COL·LABORA!
Los factores externos determinan cómo se leen o se expresan los genes
Audio, descubrimiento del epigenoma q se asocia a la leucemia.
Las enfermedades causadas por la epigenética son por definición reversibles. El ADN, su secuencia, en estos casos está intacta y se pueden corregir los errores de expresión génica. La epigenética es como el software, mientras q la genética es el hardware. Otra analogía, para q nos entendamos, sería comparar la genética con una partitura siendo entonces la epigenética los instrumentos y músicos que la interpretan.
Se ha descubierto q son 500 regiones del ADN las que ven alteradas su expresión. Y aún más, se ha detectado q son tres familias concretas de proteínas las responsables de que esas regiones se expresen manifestándose así la enfermedad.
Gracias al descubrimiento de las proteínas implicadas en la expresión errónea de los genes de las células sanguíneas se inicia el estudio de fármacos capaces de revertir la enfermedad hasta curarla por completo. Estos fármacos que se han probado, bloquean o inhiben estas proteínas impidiendo la expresión de las regiones del ADN relacionadas con la leucemia.
Algas podrían ayudar a limpiar lugares con residuos nucleares vía FayerWayer de Cony Sturm el 1/04/11
(cc) Ed Bierman
Científicos creen que las algas podrían ayudar a limpiar lugares donde hubo accidentes nucleares, como el que está en proceso en la planta nuclear de Fukushima en Japón.
Investigadores de la Northwestern University han identificado un tipo de alga conocida como Closterium moniliferum, que tiene la característica única de convertir el estroncio en cristales, un truco que podría ayudar a retirar la versión radiactiva de este material (estroncio 90) del medioambiente.
El estroncio 90 es particularmente peligroso por su similitud con el calcio. Como ambos elementos tienen características atómicas similares, el estroncio radiactivo puede instalarse en los mismos lugares en los que tradicionalmente se instala el calcio (como los huesos, la leche, médula espinal y la sangre), pero emitiendo radiación peligrosa.
El estroncio 90 no es uno de los elementos que más se emiten en los desechos nucleares (normalmente hay millones de veces más calcio corriente que estroncio), de modo que poder separar cuál de los dos es dañino rápido ayuda a una limpieza eficiente.
Aquí es donde podría entrar la C. moniliferum. Normalmente este organismo absorbe bario, pero como el estroncio está entre el calcio y el bario, las algas lo absorben igual y lo cristalizan de la misma manera. Lo importante es que deja al calcio de lado, lo que significa que puede limpiar sin absorber los montones de calcio inofensivo que también son expulsados.
Ya que las algas en realidad están buscando bario, los investigadores creen que es posible dejar estas algas en un lugar radioactivo donde haya poco bario para que ayuden a acelerar el proceso de limpieza absorbiendo estroncio. Podría ahorrar tiempo y dinero, que son valiosos cuando se está tratando de lidiar con un potencial desastre. Por lo demás, las algas trabajan bastante rápido: después de media hora de exposición al estroncio, comienzan a generar cristales.
Xylella fastidiosa es un bacteri que es trasmet emprant una ampla varietat d'insectes com a vectors. Una vegada que afecta al cultiu ja no es pot fer res més que destruir-ho. Provoca el decaïment ràpid i generalitzat de la planta i, en els casos més greus, la seva mort.
Pot atacar més de 200 espècies de plantes, entre les quals destaquen
les oliveres, els ametllers, els cítrics, la vinya i diverses plantes
ornamentals. També se'l coneix com a "L'ébola de les oliveres".
El fastidiós bacteri ha davastat cultius per tota Italia i pel sud de França des de 2013, quan es va començar a estudiar. A Espanya l’alerta i les mesures de vigilància i detecció d’aquest bacteri s’han
intensificat arran de la detecció de Xylella fastidiosa a les Illes
Balears, i també a Alacant. L'any 2013, immediatament després de rebre les primeres notícies de la
presència del bacteri a Itàlia, van començar les actuacions
sobre aquest tema a Espanya, amb prospeccions fitosanitàries a les
Comunitats Autònomes.Això va ser acompanyat d'un reforç dels controls en frontera al material
vegetal procedent de zones amb presència del bacteri, la qual cosa va permetre la detecció el primer brot de Xylella fastidiosa a les Balears, al novembre de 2016.
Al gener de 2017 es va declarar tot el territori d'Illes Balears com a
àrea demarcada. El 20 de gener del 2017, ara fa un any, es va publicar
l'Ordre APM/21/2017, per la qual s'estableixen mesures específiques de
prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa, adoptant la
mesura cautelar de prohibir la sortida de les Illes Balears de tots els
vegetals per a plantació, excepte llavors, de les espècies la
sensibilitat de les quals als ceps europeus i no europees de Xylella
fastidiosa és coneguda, en tant es completin les recerques per conèixer
la presència real del bacteri al territori de les Illes Balears.
A la província d'Alacant la plaga a acabat amb la destrucció preventiva de molts cultius d'atmetllers, en alguns terrenys del 100% del arbres. Però, també perillen els cultius d'oliveres i de cirerers, els quals són també molt imortants a la província. Els agricultors reclamen que les indemnitzacions son molt baixes, dons les pèrdues les superen.
Al juny 2015, es
va aprovar el Pla de Contingència Español, dissenyat pel Ministeri
d’Agricultura, assessorat per experts i en col·laboració amb les
Comunitats Autònomes, complint amb el que es disposa en l'Article 3 bis
de la Decisió comunitària. Aquest Pla té com a principal objectiu “evitar
la introducció i la propagació del bacteri al nostre país, incloent un
Protocol Nacional de Prospeccions per a la detecció precoç, i un
Programa d'Eradicació que recull les mesures que han d'adoptar-se en els
brots detectats”. Segons el Ministeri.
Olivers talats
Els veíns afectats es queixen de que la mesura es ineficaç dons si no s'extrauen els arrels, l'arbre rebrota i el bacteri pertisteix. Diuen que només el primer cultiu eliminat s'ha desfet de la plaga.
"Per tant, no s’està intentant acabar amb la malaltia, s’està actuant
lamentablement contra el medi ambient, la biodiversitat (hi ha moltes
varietats d’ametllers autòctons que no es comercialitzen i pràcticament
van a desaparèixer) i contra els agricultors i veïns que vivim en
aquestes terres. . . Els tractaments fitosanitaris que s’estan realitzant tenen un termini de
seguretat de 15 dias, sent altament tòxics per a abelles, animals,
persones i organismes aquàtics, per la qual cosa, les aigües potables
també poden veure’s contaminades en molts llocs. En el meu cas en
concret, que no és un cas aïllat, visc amb la meua família i a part tinc
animals com gossos, gats, gallines, etc." afirma un veí de Benissa (Alacant)
