Com s'exposen les persones i la vida salvatge al mercuri?
La manera més important com les persones en els Estats Units s'exposen al mercuri és consumint peix contaminat amb mercuri metílic.
El mercuri a l'atmosfera és eventualment dipositat en la superfície terrestre sigui a través de la deposició seca o mullada (pluja o neu). Quan el mercuri cau de l'aire o efluents de la terra a l'aigua, els microorganismes i sediments converteixen una porció del mercuri en mercuri metílic, un forma altament tòxica del mercuri.
Els organismes petits ingereixen el mercuri a mesura que s'alimenten. Mentre els animals de major escala en la cadena alimentària s'alimenten dels organismes més petits, ells també ingereixen el mercuri metílic. A mesura que aquest procés, conegut com la bioacumulació continua, els nivells de mercuri augmenten a mesura que avança en la cadena alimentària. Els peixos que són a la part superior de la cadena alimentària, com els taurons i els peixos espasa, tenen majors concentracions de mercuri que aquells a la part inferior de la cadena alimentària. Això passa en els peixos tant d'aigua salada com d'aigua dolça. Les persones i els animals silvestres s'exposen quan s'alimenten dels peixos i mariscs que contenen mercuri metílic. Hi ha maneres en les quals les persones s'exposen a altres formes de mercuri també.
A continuació vos deixe amb un video explicatiu de la bioacumulació en castellà, que parla del metalls tóxics més comuns i del accidents costaners que han causat greus catàstrofes mediambientals relacionades amb la bioacumulació. Es parla també del pitjor dels aspectes de la bioacumulació, la biomagnificació. Aquest terme es refereix al fet que aquestos tòxics es treben en concentración cada vegada majors conforme més alt siga el nivell trofic de l'ecosistema.
Part I
PartII: Minamata, 1956
Part III: Bhopal, India, 1984
En el fragment següent pose la part del documental "The Cove" que parla d'aquest problema de la bioacumulació als humans en el cas de la Bahia de Minamata al Japó.
Nota.-The Cove és un documental nord-americà de 2009, que descriu la matança anual de dofins en un Parc Nacional de Taiji, Wakayama, al Japó, des del punt de vista d'activistes anti-caça de dofins. La pel.lícula ressalta que la quantitat de dofins matats en la cacera de dofins en Taiji, és diverses vegades més gran que el nombre de balenes caçades a l'Antàrtida i reporta que 23.000 dofins i marsopes són matats al Japó cada any a la indústria balenera nacional. Els dofins migratoris són arreat cap a una cala amagada, on són atrapats amb xarxes i assassinats per mitjà de llances i ganivets al costat de petits vaixells pesquers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada